La Ginesta 2016


El centre s’ha convertit en un dels que rep més sol·licituds d’inscripció 

 , Vilanova i la Geltrú | 21/10/2016 a les 16:00h


 Pau Torres i Cristina León, aquest dimecres a l'Escola Ginesta | Fèlix Pascual

L’any 1966, entre el Tacó i l’Armanyà, va obrir les seves portes una escola que passava a ser el segon centre educatiu públic de Vilanova. Al Grupo Escolar, ara Pompeu Fabra, se li sumava un centre que des d’aleshores no ha parat d’evolucionar i, històricament, ha sabut sobreposar-se a les limitacions a base de dedicació i estima per la feina feta. El que va començar com a Colegio del Arzobispo Armañá, va convertir-se en l’Escola del Tacó i des de 2004 és l’Escola Ginesta. Un canvi de nom no exempt d’alguna polèmica en el seu moment, però que ha servit perquè es visualitzi millor l’obertura del centre cap a tota la ciutat. Avui dia la Ginesta ha crescut molt, tant en instal·lacions com en nombre d’alumnes. La demanda també és major i el centre, un dels que cada any rep més sol·licituds de matriculació, ha passat de 300 a 450 alumnes.

La Ginesta és, juntament amb l’Arjau, l’única escola de Vilanova que el departament considera Centre d’Educació Educativa Preferent. Això els ha permès mantenir la sisena hora, que va desaparèixer de l’ensenyament públic amb una de les onades de retallades. Aquesta etiqueta, que històricament se’ls va assignar per la seva llunyania del centre de la ciutat i pel gran percentatge d’alumnat que no tenia el català com a llengua materna, continua vigent gràcies a la lluita que des del centre s’ha dut a terme per mantenir-la. Toni Marrugat, exprofessor i director del centre ja jubilat, reivindica que “si quan una cosa funciona te la treuen, potser deixa de funcionar igual”. A cap CAEP no li interessa perdre aquesta etiqueta, ja que li representa més recursos. Marrugat recorda haver sentit molta gent del barri que deia que baixava al pueblo quan s’apropava al centre de la ciutat. Sens dubte, en origen es tractava d’una escola de l’extraradi de la ciutat. Ara, gent d’arreu lluita per dur-hi els fills.

Aquesta escola amb mig segle d’història ha estat pionera en molts aspectes. Quan van començar a ensenyar anglès a tercer i quart, no disposaven de cap document oficial on registrar les qualificacions perquè la llei no contemplava l’assignatura. I ara també ofereixen francès com a llengua estrangera per als alumnes que tenen una competència més alta en les altres llengües.

Ja van ser dels primers a introduir l’anglès a classe generant els seus propis recursos i Maite Castelló, professora i exdirectora (ho va ser durant les obres d’ampliació), destaca que “ara també som un dels centres que incorporen el programa CLIL, que consisteix a impartir una assignatura convencional en anglès”. Aquest aprenentatge integrat de llengües estrangeres, que duen a terme des de l’àrea artística, actualment l’apliquen a cinquè i a sisè.

El canvi de nom del 2004 va portar una mica de cua. No tothom el va entendre, com tampoc el canvi de la porta d’entrada. L’escola va perdre el Tacó del seu nom i algunes persones del barri no ho van entendre. Però el sentit comú es va imposar. No es tractava de cap renúncia als orígens, sinó de deixar clar que el centre s’adreçava a tota la ciutat. I la nova entrada, des de la rambla  Pep Ventura, és més còmoda i segura que la de l’avinguda Vilafranca. Des que l’àrea d’influència per a la matriculació és zona única, no tenia sentit limitar el nom a un barri.

“El projecte educatiu és el que mou ara la majoria de pares a l’hora de matricular els seus fills”, apunta el director Pau Torres, que afegeix que bona part de l’èxit del centre es deu al fet que “tots tenim molt clar que volem fer una escola per a tots, de qualitat i sempre s’ha aprofitat la bona feina anterior”. Aquests darrers anys l’escola ha fet un pas més  en les noves tecnologies. Amb Marrugat es va dotar les aules de pissarres digitals i sota la direcció de Torres, entre d’altres, s’ha modernitzat de la gestió interna i la comunicació per Internet amb les famílies.

A l'edició en paper del DIARI DE VILANOVA d'aquest 21 d'octubre es publica un ampli reportatge, que incorpora entrevistes a diversos protagonistes de la història del centre.
 
Alumnes del segon curs de la història del centre Foto: Arxiu Escola Ginesta